La gran oportunitat que tenim els empleats d’expressar el nostre punt de vista davant el conjunt de persones que formen en veritable cos social de la nostra caixa d’estalvis: impositors, corporacions i associacions és a l’
Assemblea General. Allà els empleats podem fer sentir una veu diferent a la
“veu única” que dirigeix l'entitat
.Per això, els
consellers en representació del personal, escollits amb el recolzament de la
secció sindical de CCOO-Unnim, vam debatre intensament i ens vam preparar amb molta cura la intervenció que faríem a l’Assemblea (
aquesta i
aquesta). Volíem deixar clar que la difícil situació en que es troba l’entitat no només és conseqüència de factors externs aliens a la nostra direcció; que no totes les caixes d’estalvis es troben en una situació tan complicada i que hi ha caixes que veuen el futur d’una manera menys dramàtica que la nostra. I que si això és així, és conseqüència de la diferent gestió portada a terme pels equips directius, equips directius que en cap cas es fan responsables d’aquesta
“defectuosa gestió”. Per això, aquests consellers escollits amb el suport de
CCOO-Unnim,
no vam votar favorablement l’informe de gestió presentat per la direcció.
També vam dir que no estàvem d’acord amb les línies estratègiques marcades pel 2011, unes línies copiades al mil·límetre de les de 2010, com si tot el que ha passat aquest any no s’hagués volgut tenir en compte.
No vam obtenir, com sol passar, gaire recolzament de la resta de consellers.
D’entre els consellers que no ens van donar suport en la nostra oposició, n’hi ha dos vots que ens van sorprendre de manera especial: el de dues companyes, que també representaven al personal, tot i que fossin d'un altre sindicat.
Els companys del
SEC-Unnim no van votar l’acord laboral de fusió de les 3 caixes d'origen perquè, segons ells, el sistema d’elecció dels òrgans de govern era injust, i ells quedaven exclosos. Ara, per causa de la jubilació de dos dels consellers en representació del personal, van poder entrar dues representants escollides amb el suport del SEC.
Ahir dijous la veu dels consellers escollits amb els suport del SEC va tornar a estar absent de l’Assemblea.
Ni una intervenció, ni una pregunta... res! Tanta guerra per ser presents als òrgans de govern per acabar, en definitiva, fent el paper de “don Tancredo”.
El pitjor de tot és que aquesta covardia, que no demostren quan fan comunicats a la plantilla, es va fer extensiva al sentit del seu vot en els aspectes claus de l’Assemblea.
Es van posar al costat de la direcció i van aprovar la seva gestió, i es van tornar a posar al costat de la direcció per aprovar les línies estratègiques pel 2011. Ni tan sols era qüestió de fer una intervenció més o menys dura (la feina bruta ja l’havíem fet nosaltres), només calia aixecar el bracet quan es va demanar el vot. Ni això...
Una veritable pena que aquells que són tan valents, quan de criticar a companys sindicalistes es tracta, a la que tenen oportunitat de parlar alt i clar davant la màxima direcció de la caixa i el seu cos social, callin i s’amaguin darrera la butaca.
Però almenys no podran dir que no van poder ser presents...
Sin entrar en debates corridas de toros si corridas de toros no, la realidad es que el año que viene en Cataluña no habrá corridas de toros y Cajas de Ahorros, tampoco.
