graó a graó, directes a l'infern

Aquest matí un company em comentava com, notícia a notícia i assumides poc a poc, les coses es digereixen millor. Tant millor, com que estem en una situació que haguéssim considerat totalment impossible fa dos anys, i ara l'assumim com la més natural del món.

Demà el benvolgut Gobernador del Banco de España,

Miguel Ángel Fernández Ordoñez, agafarà les regnes del que queda de les nostres caixes, i nosaltres ho veurem tranquil·lament per la tele, entre la notícia d'un volcà a El Hierro i del nou partit del Barça. I ens la menjarem amb patates.

Amb patates ens estem menjant tot l'orgull que teníem per estar treballant en una caixa. Amb mongetes, tot l'esforç per aconseguir els objectius que ens manaven perquè era el que s'havia de fer. I amb sorbet de llimona la idea que la nostra feina era un lloc de treball estable i fix.

Fem cadascú de nosaltres una reflexió sobre què ha passat.

I comencem a pensar com a col·lectiu, si no volem que de baixada a aquest particular infern, en el següent graó d'aquesta tètrica i lenta caiguda a qui se'ns mengin sigui a nosaltres.

Creuament de camins

En la vida, tant en els àmbits personal com professional, el camí va prenent destins capriciosos i, molt sovint, no previstos per qui posa les cames i el cor que les anima. Els empleats i empleades de les caixes d'estalvis, en conjunt, som un col·lectiu que estem tancant un cicle, veiem com està finalitzant una llarga etapa.

Una part d'aquests empleats continuarà treballant a les mateixes entitats on ho han fet tota la vida, però a la façana en comptes de posar-hi "Caixa" hi posarà "Banc". Aquestes entitats diran que s'han vestit de Banc perquè les han obligat, i asseguraran que dins (molt a dins del seu cor) continuen sent i comportant-se com la caixa de sempre.

Però per a una altra part dels empleats el futur no sembla tan clar: les possibilitats que s'obren són incertes. Si l'entitat per la que treballen està "touché" i necessita una transfusió de capital públic, el seu destí passarà a estar regit pel FROB-Banc d'Espanya. Si l'entitat per la que treballen està amb respiració assistida, però algun inversor hi veu interès, també canviaran d'amo.

A aquest grup d'empleats i empleades de futur incert, els volia proposar una lectura i un vídeo:

· la lectura: aquest post d'en Josep M. Lozano "Interrogants personals i professionals"

· el vídeo: el discurs d'Steve Jobs (Apple) a la Universitat d'Stanford.

Dediqueu-hi 15 minuts. Deixeu reposar i tindreu més eines per decidir què fer a la cruïlla de camins que se'ns presenta.