Una de les principals febleses de les caixes d'estalvis ha estat la inoperància dels seus òrgans de govern. Si bé és cert que aquests òrgans de govern tenen de positiu la participació dels diferents grups d'interès de l'entitat (impositors, associacions, entitats fundadores, empleats, administració), no menys cert és que en aquest "variopinto" crisol de persones no tothom s'hi juga el mateix. Evidentment, el grup de representants d'empleats ens hi juguem el lloc de treball i, per tant, és amb diferència el grup que més s'hi implica. Ara bé, sent una minoria (qualificada, però minoria al cap i a la fi).
La conclusió és que els òrgans de govern, a la pràctica, han abdicat de la seva funció principal que és exercir un control sobre la tasca dels executius de l'entitat i observar l'adequació de les actuacions amb els fins de l'entitat. Certament, ens trobem que és molt difícil, amb l'estructura actual, limitar el poder gairebé absolut que molts directius senten que tenen a les seves mans. Necessitem d'un consell d'administració que tingui un control real (i no merament formal com passa ara) sobre les decisions que els directius adopten.
En aquest sentit, caldria anar pensant en constituir nous consells d'administració que:
· incorporin membres independents per tal d'evitar els favors mutus (i interessos amagats) entre directius a controlar i membres del consell que haurien de controlar-los,
· realitzin més reunions on hi hagi un control de les actuacions real i efectiu,
· avaluïn l'eficàcia i la capacitat d'execució dels directius,
· puguin sancionar o condemnar determinats comportaments dels directius,
A veure si anem aprenent.
