mUnyimCaixa

la caixa que xuma

dimecres, 17 d’agost de 2011

A veure si aprenem...


Una de les principals febleses de les caixes d'estalvis ha estat la inoperància dels seus òrgans de govern. Si bé és cert que aquests òrgans de govern tenen de positiu la participació dels diferents grups d'interès de l'entitat (impositors, associacions, entitats fundadores, empleats, administració), no menys cert és que en aquest "variopinto" crisol de persones no tothom s'hi juga el mateix. Evidentment, el grup de representants d'empleats ens hi juguem el lloc de treball i, per tant, és amb diferència el grup que més s'hi implica. Ara bé, sent una minoria (qualificada, però minoria al cap i a la fi).

La conclusió és que els òrgans de govern, a la pràctica, han abdicat de la seva funció principal que és exercir un control sobre la tasca dels executius de l'entitat i observar l'adequació de les actuacions amb els fins de l'entitat. Certament, ens trobem que és molt difícil, amb l'estructura actual, limitar el poder gairebé absolut que molts directius senten que tenen a les seves mans. Necessitem d'un consell d'administració que tingui un control real (i no merament formal com passa ara) sobre les decisions que els directius adopten.

En aquest sentit, caldria anar pensant en constituir nous consells d'administració que:

· incorporin membres independents per tal d'evitar els favors mutus (i interessos amagats) entre directius a controlar i membres del consell que haurien de controlar-los,

· realitzin més reunions on hi hagi un control de les actuacions real i efectiu,

· avaluïn l'eficàcia i la capacitat d'execució dels directius,

· puguin sancionar o condemnar determinats comportaments dels directius,

A veure si anem aprenent.

divendres, 12 d’agost de 2011

La dimissió ètica interior




Els nostres benvolguts companys i companyes del departament de Formació van penjar fa un temps un resum del llibre "Mi jefe es un psicópata" d'Iñaki Piñuel a l'UnnimCampus (apartat 7DValor). Si em permets un consell, llegeix-lo, medita'l i actua. M'ha fet pensar en l'acord per prevenir l'assetjament que tenim a Unnim, en les denúncies que ens arriben, en els silencis de les víctimes afectades...

Vull centrar-me especialment a la part del final ("Cómo las organizaciones pueden transformar a las buenas personas en psicópatas" i "Cómo se llega a la dimisión ética interior"). Aquí ens vindria bé pensar a tots i cadascun de nosaltres si no hem aplicat alguna vegada alguna d'aquestes dinàmiques de la indiferència vers la injustícia, mirar cap a una altra banda... a la nostra vida professional (i personal també). Doncs bé, d'aquesta manera "no fent" també estem "fent":

"Contrariamente a lo que se pudiera pensar, el proceso por el que un determinado individuo alcanza la anestesia moral ante el mal, o su dimisión ética interior, no suele ser resultado de su voluntad detenida y deliberada, sino del juego de sutiles mecanismos de defensa que le afectan y que, por lo general, no advierte de manera consciente. Ante el problema que la obligación de actuar frente el mal genera en los individuos de nuestra especie, es de esperar que la mayoría nos llevemos por estos sutiles mecanismos psicológicos de defensa, en lugar de elaborar una respuesta activa racional, meditada e inteligente.

Sin embargo, todos estos mecanismos de defensa presentan un problema: todos son intentos fallidos e ineficaces de restablecer el equilibrio psíquico."

dimarts, 2 d’agost de 2011

Adéu caixes. Adéu Caixa Manlleu. Adéu Unnim Caixa

Adéu caixes. Adéu Caixa Manlleu. Adéu Unnim Caixa

Aquest és el post que ha fet el nostre company Iñaki Escudero en el seu bloc personal.

Us en recomanem la lectura. Assenyada i clarificadora com sempre.

Salut !

pd: des d'aquest bloc hi afegirem banda sonora:

adios, mundo cruel

des del 28 de juliol ens han enterrat definitivament.

Al final ho han aconseguit. A nosaltres també ens han convertit en banc.
S'ha produït el pitjor dels escenaris possibles. Tots els elements han anat en contra: el metereòleg que no va pronosticar una tempesta com aquesta, l'armador que volia sempre més i més, el capità que va ser més agosarat del compte i la magnitud de la tormenta, desconeguda fins aquell moment.
Ja està, des del passat 28 de juliol s'han traspassat tots els actius (excepte quatre quadres i algun edifici) de les fins fa poc ben llustroses CaixaManlleu, CaixaSabadell i CaixaTerrassa a una entitat que aprofita el nom de la fins fa poc nounata Unnim. Serà a Manlleu (a tocar de Vic, que en saben força d'això de misses), espero que els facin un enterro digne.
És una llàstima que un model que ha durat tants anys i que sempre ha tingut un fonament social ben clar, en els últims quinze anys una colla d'ambiciosos les hagi portat a la ruïna. La desmesura a l'hora de comercialitzar (veneu, veneu covards!) ens ha portat fins a la porta de l'infern. Per cert, aquest tema dóna per a fer un nou post: Algú pensa que pel mateix camí comercial anem bé?
Aprendrà algú la lliçó? I la labor de les caixes, qui la farà a partir d'ara?
Mentrestant, el negoci en essència de les caixes, ja se l'emporten bancs com Triodos, amb el qual la gent, en moments de tanta indignació, es va sentint cada dia més còmode...