mUnyimCaixa

la caixa que xuma

dijous, 12 d’abril de 2012

Opinions personals de la vaga del 29M. Per si tu no hi eres.

Tinc ganes d'explicar quines sensacions m'he endut de la vaga general de fa uns dies.

1. Va sortir més gent al carrer que en la vaga anterior. Sens dubte, van parar més poligons industrials, el trànsit a la carretera era menor que el de un diumenge qualsevol. Els centres de les ciutats tenien obertes les botigues, certament, però els calaixos semblaven eixuts. Les manifestacions en les ciutats van ser multitudinàries.

2. Estava convocada pels sindicats, però hi havia molta gent que va sortir a manifestar-se sense cap bandera sindicalista. Famílies senceres, amb nens i cotxets de nadons. Aquesta manifestació va traspassar la reivindicació sindical, per a ser una reivindicació social. Cada cop hi ha més gent farta de que els mercats dictin la seva llei i els governs no reaccionin.

3. Molta gent jove. Els menors de 24 anys tenen una xifra d'atur que supera el 50%. Si, potser et sona a xino, però això vol dir que s'està generant un caldo de cultiu que aquesta societat, tal com va, no podrà parar. Aquests que fa quatre dies es manifestaven sota el lema "no tindré casa en ma puta vida", ara per no tenir no tenen ni treball. Continuem als nostres còmodes sofàs, que els veurem aviat canviant aquesta societat.

4. Per si no hi vas ser, en Felip Puig s'entesta a parlar dels violents -que hi eren- i dels contenidors cremats -que n'hi va haver-; però no us enganyeu, porta l'aigua al seu molí i mentrestant no es parla de tots els altres que no ho érem de violents i que sí ens manifestàvem pacíficament i de manera cívica. Moltes persones al carrer, moltes.

5. A Unnim vam doblar la participació a la vaga. Felicitats a tots; als que van fer vaga ja fa un any i mig. Als que han donat un pas endavant en aquesta ocasió i han sigut valents i valentes i s'han apuntat a reivindicar els seus drets. I a tots els altres, un merescut #usfelicitofills. Entenc que a la majoria us ha mogut la por (la por a que em posin en una llista negra, la por a perdre un dia de sou i no poder arribar a final de mes, la por, la por...), però aquestes pors les tenim tots i s'ha de ser valent. El dia de la vaga, un company d'una ex-caixa em comentava que en la liquidació dels seus serveis centrals, l'entitat absorbent no va tenir pas manies en enviar a més de 100kms de casa a aquells que, passant-se tot el dia a la feina (el famos 8 a 8), pensaven que no els passaria res.  

I respecte a la por, una última reflexió. En un pancarta del col.lectiu Afectats per la Hipoteca, hi havia el següent lema:

Sense Casa
Sense Feina
Sense Pensió
Sense Por

No esperis a arribar a aquest punt, per a perdre la por. Vés-hi pensant per a la propera vaga, perquè malauradament els mercats continuen amb gana.




1 comentari:

  1. ES una opiniò molt personal, la veritat es que al meu barri de Sabadell estava tot obert com si res. Sols van fer soroll els piquets. L´aigua tothom la porta al seu moli en Puig, en Gallego i altres sempra ha estat aiì per tant no podem fer cas a cap de dels dos, sols creure el que veuen els teus ulls.

    ResponSuprimeix