mUnyimCaixa

la caixa que xuma

dimarts, 8 de febrer del 2011

Cara de tonto: comentaris sobre la reunió amb la dg

M'he passat tota la vida explicant amb orgull la diferència entre treballar a una caixa o a un banc.

Treient pit, quan deia que els resultats del negoci enfortien els recursos propis i repercutien a la societat via Obra Social.

Explicant que no teniem accionistes. Que era veritat, que des del famós decret Fuentes Quintana, ens assemblavem més a un banc que no a una autèntica caixa, però que, a pesar d'això, els beneficis no anaven a parar a mans privades.

Pel que ens expliquen avui els que van assistir ahir a la reunió
amb en Mata i en Mestre (M&M's), no hi ha altra remei. Ningú ens salva d'això. Sembla que les veus més fortes que sentirem en contra del canvi de model, les vam escoltar en la roda de premsa de presentació de resultats d'Unnim del passat dijous. Imagina't tu quina CECA tenim i com defensa els seus origens. Si mires la cara dels membres del Consell d'aquest organisme, digues si hi veus més cares de caixer o de banquer:



Fins i tot es veu que hi ha alguna caixa de les que el CoreCapital dels nassos és superior al 10%, que també es vol convertir en banc (i no em refereixo a aquesta) sinó més aviat a aquesta altra.

I parlant de CECA,
espero que continuin així de suaus, alhora de negociar el nou conveni. A que segur que se'ns posaran més xulitos que a en Mafo ?

Inversors particulars, empleats (ja m'explicaran quantes accions em regalaran, oi ?), i
nversors d'aprop, de lluny. La veritat és que em fa molt poca gràcia, la dèria d'aquest senyor que ens està mirant a la dreta d'aquest text.

Ara, quan passo davant d'un mirall, veig la cara d'un tonto que em mira. Gràcies Mafo, gràcies.

Sort que la gent no te gaire memòria ( o no devien entendre gaire bé allò que els explicava de la diferència entre un cobrador de comissions i un altre que també les cobrava), perquè sinó, se'm riurien a la cara. Cara de tonto.

Perquè per molt que els hàgin explicat que tot queda igual, que continuem sent una caixa, que continuem amb l'Obra Sòcial; els accionistes de referència ja els tindrem sentats al Consell d'Administració. I encara que tinguin "només" un 25% del banc, el seu criteri serà més que escoltat. I segur que no seran germanetes de la caritat.

Però el pitjor de tot crec que està per arribar. D'aquí uns dies us explico com veig la continuació això... La tormenta ferpecta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada