mUnyimCaixa

la caixa que xuma

divendres, 27 de gener del 2012

Enfonsadors de vaixells.

Un company ens explica que entre el que ell cobra i el DG, arriben al milió d'euros. És molt fort i molt indignant. I així ha anat quedant clar amb els comentaris que companys i companyes han fet a aquell post. Però tant o més vergonyant que això és el que han fet aquells que han marxat abans de l'entrada del FROB i ara, descansant tranquil·lament en el seu sofà, diuen que s'acullen a la Llei de Protecció de Dades, per a no informar dels sous que han cobrat per a fugir per la porta del darrere.


Poca-vergonyes.

S'han passat la vida (la nostra vida) dient-nos que la caixa era el primer. Que ho havíem de fer tot per ella. Que havíem de donar-li el millor de nosaltres. I ara arriba el moment de la jubilació, o el moment en el que l'amic els diu: 'foteu el camp ara, que encara hi ha calers' i marxen, amb les butxaques plenes a vessar i deixant-nos -fins i tot- els comptes buits. Aquella gent que deia que ens volia com a fills, que sempre pensava en el nostre bé i el de l'entitat. Han deixat un forat profund, tocada de mort Unnim. Em recorden al capità del vaixell tristament famós des de fa poques setmanes.

N'hi ha hagut un que fins i tot ha tingut la santa barra de trucar a un mitjà local per a explicar que en efectiu NOMÉS ha cobrat un milió d'euros i que NO ha cobrat d'un sol cop les xifres que per la premsa s'especula (i valorades en uns quants milions d'euros més -centenars de milions de les antigues pessetes, per qui se'n recorda d'aquella moneda). Diu que tan sols ho cobrarà en forma de pensió i que quan es mori no la cobrarà ningú més, aquella xifra. El que no explica és quant cobrarà de 'pensió' per aquells diners; fent números per sobre, és una pensió mensual de desenes de milers d'euros. Recordo: al mes. O sia, que juga amb associar el concepte pensió (paraula que recorda les xifres minses dels nostres pensionistes) amb una xifra mensual que supera el que la majoria dels que treballen a Unnim no cobra en un any de feina, suor i pòlisses d'assegurança.

Poca-vergonyes i enfosadors de vaixells.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada