Caixes d'Estalvis, ineficients ?

Fa uns quants dies, l’inefable governador del Banc d’Espanya feia unes declaracions davant del Congrés dels diputats en les que, entre d’altres perles, justificava la bancarització de les caixes pel fet que els bancs eren més eficients.

Aquesta afirmació per les persones que la van llegir, inclosos els nostres clients, els podia semblar que, venint de qui ve, i tenint en compte que és qui té les dades més fiables, no deixava cap dubte que els bancs fan la feina més ben feta que les caixes i, com a conseqüència, que el personal de les caixes és menys productiu en relació al dels bancs que són més eficients.

Però el que no se li acut preguntar a la gent que li cau a les mans aquesta declaració és què entén el governador per ser més eficient. La gent no sap que a l’hora de quantificar l’eficiència dels treballadors no es té en compte el servei que donem als col·lectius amb menys capacitats tècniques per realitzar les seves operacions a través dels caixers, o per internet –em refereixo a la gent gran-; no es té en compte el servei a les petites poblacions que, si fos pels beneficis que se n’obté, probablement haurien de tancar; no es té en compte allò que ens hem inventat darrerament com si fos la nova sopa d’all: la banca de proximitat; i sí en canvi que es té en compte a l’hora de mesurar l’eficiència és el volum de comissions que es carreguen als clients pels serveis que obtenen.

Potser si sabessin això, els lectors d’aquestes declaracions no els vindria tan de gust ser clients d’entitats tan eficients, i potser defensarien les caixes com a model de servei públic, perquè les caixes comencem a oferir obra social des del primer moment. No hem d’esperar a obtenir uns beneficis extraordinaris per fer obra social, ja la fem a peu d’oficina.

Pep O.