mUnyimCaixa

la caixa que xuma

dijous, 3 de novembre del 2011

De metàfores castelleres (1).


M’agraden els castells. M’agrada el que representen i em sento orgullós de formar part des de fa més d’una dècada d’aquesta representació cultural i social del nostre país. Fins i tot, m’agrada que es posi d’exemple els castells com a màxima del treball en equip per arribar a una fita comuna. Però els últims dos post al Fil Directe, m’han tocat la moral i voldria fer un parell d’aclariments al respecte.


El paper important de cada membre de la colla.

El Tronc. Són el més granat de la colla, la seva combinació d’equilibri, força i experiència són claus perquè el castell es coroni i descarregui tranquil. D’ells depèn que aquella sigui una gran colla. Però ells sols, sense la resta de la colla, només serien equilibristes de circ.

La Canalla. Fa pocs dies es va poder tornar a veure a Girona. Són la part més petita i feble de l’estructura. Però sense ells, sense la seva agilitat i valentia, l’esforç de centenars de persones no serveix de res.

La Soca i els Folres. La part més anònima dels castells, aquells que no se’ls veu; però que, qui ha fet castells, sap que tenen noms i cognoms (moltes vegades se’ls coneix pel seu malnom). Poden ser substituïts amb molta més facilitat, però de la seva ubicació poc adequada a la soca, al folre o a les manilles, pot fer que aquella estructura no quadri bé; i si no ho fa, el tronc no funciona i el castell tampoc. També d’aquesta massa de gent, de la seva perseverància i capacitat de sofriment depèn que una colla sigui o no sigui gran.

La Tècnica (la direcció tècnica). Són les persones que ubiquen cadascú al seu lloc. Fan que la pinya, els folres i les manilles sigui una força cohesionada i coherent. Escullen qui ocupa cada lloc al tronc i quina és la canalla escollida per a coronar el castell.

La Junta (la direcció administrativa i institucional). Porten tota la part social i econòmica de la colla. La feina menys agraïda, la menys lluïda i tan soferta com les altres.

Ara, posant-nos en la transposició de metàfores:

A la canalla no se la pot amenaçar per a pujar un castell. Pots intentar coaccionar-los, però no et servirà de res. I encara hi ha qui juga a amenaçar a tort i a dret.

El tronc, per molt plagat de pseudo-estrelles del castellerisme, no farà mai res sense canalla que pugi o pinya que l’aguanti. Es poden creure el que vulguin, que sense els altres només son saltimbanquis.

La pinya. No la cuidis, vés-la desgastant, vés pensant que només és tou de gent i veuràs quin bunyol et trobes a plaça i amb poc temps et quedes sense massa social. Cap colla pot sobreviure sense aquesta munió silenciosa de gent.

La Tècnica són el cervell, qui col.loca cadascú al lloc idoni. Si treballen per amiguisme, sense pensar en el benefici comú; ni es faran grans castells ni s’assoliran les fites esperades. Han de tractar amb respecte i saviesa i se’ls respectarà com a tals.

La Junta. En aquest cas és tota aquella gent que fan possible tenir un lloc d’assaig, uns recursos per a poder anar a plaça i beure-hi aigua quan hi ha set. Que fan que la colla no entri en fallida i pugui fer el que vol fer: castells.

Qui hagi volgut llegir entre línies trobarà totes les equiparacions a Unnim. Si algú vol llegir amb voluntat  de rectificar, ja sap què ha de fer per a convertir Unnim en una gran colla castellera... tot i que em sembla que han arribat tard. Hi ha gent de més de 7 colles castelleres diferents treballant a Unnim, molta gent a la que preguntar com es fan castells.

I per últim, no vull deixar escapar l'última metàfora, on equiparant Unnim amb una colla, s’està fent tan malament que fa vergonya.

1 comentari:

  1. Per fi, ja tenia ganes de veure un post sobre els castellers (ara que sembla que estan tan de moda, je je je). Trobo que els símils són perfectes en aquest cas: és pot dir més alt, però no més clar.
    Gràcies

    ResponElimina