la b**** dorment
Ostres, tu…semblo la bella dorment…i ja estic fins als dallonses. Segur que et preguntes qui sóc, o potser has llegit la primera frase i
has passat de continuar. Normal. Jo també ho faria. Ja fa un any que estic així. Els meus pares em van vestir, em van canviar el nom, la roba, tot l’embolcall. Deien que així amb “una capa de pintura” no semblaria tan vella ni atrotinada. La llàstima es que em miro al mirall i em torna tots els meus defectes, com li passava a Dorian Gray. Ara estic esperant el meu príncep (snif! el Piqué ja està agafat) i ja m’entra el neguit. Em quedaré per vestir sants? Nooooooo. Tinc un pretendent, seriós, formal, decent, amb possibles. Però crec que darrera d’aquesta façana s’amaga un ogre que em vol menjar per després ves a saber què (prostituir-me? enviar-me a un convent de penitència pels meus pecats? vendre’m a un altra, després de fer-me la cirurgia estètica?). Quin mal rotllo!
I qui em voldrà sinó és aquest personatge? Diuen, diuen (tot i que jo no els he vist, eh?) que hi ha dos noiets de bon veure: un que parla estrany, amb moltes k i z, però que és bona gent, “muy suyo" com diuen els castellans. L’altra es un paio ben divertit: tant li agrada el calimotxo com el rebujito. A veure qui es decideix!
Ostres, tu…semblo la bella dorment…i ja estic fins als dallonses. Segur que et preguntes qui sóc, o potser has llegit la primera frase i
has passat de continuar. Normal. Jo també ho faria. Ja fa un any que estic així. Els meus pares em van vestir, em van canviar el nom, la roba, tot l’embolcall. Deien que així amb “una capa de pintura” no semblaria tan vella ni atrotinada. La llàstima es que em miro al mirall i em torna tots els meus defectes, com li passava a Dorian Gray. Ara estic esperant el meu príncep (snif! el Piqué ja està agafat) i ja m’entra el neguit. Em quedaré per vestir sants? Nooooooo. Tinc un pretendent, seriós, formal, decent, amb possibles. Però crec que darrera d’aquesta façana s’amaga un ogre que em vol menjar per després ves a saber què (prostituir-me? enviar-me a un convent de penitència pels meus pecats? vendre’m a un altra, després de fer-me la cirurgia estètica?). Quin mal rotllo!I qui em voldrà sinó és aquest personatge? Diuen, diuen (tot i que jo no els he vist, eh?) que hi ha dos noiets de bon veure: un que parla estrany, amb moltes k i z, però que és bona gent, “muy suyo" com diuen els castellans. L’altra es un paio ben divertit: tant li agrada el calimotxo com el rebujito. A veure qui es decideix!
I mentre a matar el temps i a fer l’ajuar. Ara m’arreglen una miqueta més la cara, em donen classes de dicció, m’escurcen la faldilla…Quin far de patir!
Estic tant sola que ja ni els nans volen fer-me companyia. Jo que venia de bona familia, que creia que em menjaria el món, que creixia potent i fermosa…ai! Diuen que la culpa es de dues bruixes-cosines: crisi i mercats....jo crec que hem estirat més el braç que la màniga: va arribar un moment que els pares van embogir de cobdícia.
El proper dia, si arriba, us explicaré tota la història dels meus pares i les meves germanes.
Em vaig a dormir que diuen que és el millor tractament per la bellesa.
Per sempre vostra
lunnimda
Estic tant sola que ja ni els nans volen fer-me companyia. Jo que venia de bona familia, que creia que em menjaria el món, que creixia potent i fermosa…ai! Diuen que la culpa es de dues bruixes-cosines: crisi i mercats....jo crec que hem estirat més el braç que la màniga: va arribar un moment que els pares van embogir de cobdícia.
El proper dia, si arriba, us explicaré tota la història dels meus pares i les meves germanes.
Em vaig a dormir que diuen que és el millor tractament per la bellesa.
Per sempre vostra
lunnimda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada